Les falgueres són una de les plantes més antigues del nostre planeta que han conservat les seves característiques bàsiques. Van aparèixer fa 400 milions d'anys i en aquell moment van assolir mides enormes.

Al món modern, les falgueres ja no són tan majestuoses i no prevalen al món vegetal. Però, tot i els canvis evolutius, la seva diversitat és increïble.

Aquesta cultura és bastant freqüent a la natura, capaç d’envoltar gent de tot arreu: creix bé sobre les roques, en un pantà, en un desert, a l’aigua. Les falgueres són comunes a tot el planeta, però els seus territoris més preferits són aquells amb un clima càlid i humit: tròpics i subtropicals.

Interessant. Les falgueres són molt populars com a plantes de jardí i d’interior.

Falguera

característiques generals

Tot i que les falgueres són plantes amb flors, mai floreixen i, en aparença, difícilment es poden anomenar flors.

L’estructura de les falgueres és peculiar: l’arrel està poc desenvolupada, superficial. La part de terra de la planta és inusual: difícilment es pot anomenar fulles, flors o branques. En botànica, s’utilitza un nom especial: frond o aplanat. Però en el procés d’evolució, comença a emergir una fulla real.

Les plantes es reprodueixen per espores o vegetativament. A casa, el mètode de cria més senzill és dividir l’arbust.

Interessant!La classe Falguera, o Falgueres reals, pertany a la divisió Falguera i crida l'atenció per la seva diversitat: les falgueres són curtes i altes, en forma d'herba, arbusts i arbres, de diversos colors i formes. La varietat d'aquesta planta té 8 subclasses, uns 300 gèneres i unes 10 mil espècies.

Classificació familiar de falgueres

Ordre Osmundae

Família Osmundovye. Un dels grups de falgueres més antics. Es caracteritza per les fulles molt grans.

Ordre himenofílic

Tipus d’amfitrió

Familiar himenofílic. Es caracteritza per unes fulles molt fines i quasi transparents. Viu en llocs foscos i molt humits.

Ordre Glechenillovye

Important!Família Dipteris, Matonievye. Espècies en perill d'extinció. Són les restes d’un gènere antic, que viuen a Nova Guinea, Indonèsia.

Ordre Schizay

Família Schizeye, Logodium. Destaca per la seva enorme mida, fins a 30 m.

Ordre salví

Es tracta de falgueres aquàtiques.

  • La família Marsilia. Distribuïda per aigües i zones costaneres.
  • La família Salvinivye. Viuen a la superfície de l’aigua.
 

La família Salvinivye

Ordre Ciate

Família Tirsopteris, Plagiogiria, Cybothium, Cyateic. Plantes semblants als arbres.

Comanda de diverses pistes

Família Multi-potes, Shchitovnikovye, Onokleyevye, Dennstedtiye, Kostenzovye, Telipterisovye, Woodsievye, Derbyankovye. La subclasse de cultura més nombrosa.

En una nota!Milpeus o polipodiòpsids és un altre nom de la falguera.

Espècies i noms famosos de falguera:

  • Asplenium (Kostentsovye). Un tipus de falguera rocosa, molt estesa al centre de Rússia.

Tipus:

  • Mur. Creix en parets de pedra, roques. La fulla és petita, arrodonida.
  • Nord. La falguera és de mida reduïda: fins a 10 cm, les fulles són allargades, petites.Distribuïda al nord d’Europa i Àsia.
  • Peluda. Li agrada la calor i l’alta humitat. Planta de fulla perenne amb fulles rodones.
  • Woods (Kostentsovye). Incrementat: fins a 20 cm rocós amb frondes allargades. Creixement lent.

Tipus:

  • Elbskaya. La zona d’origen són les ribes del riu Elba. Es distingeix pel seu color verd clar i la seva forma compacta d’arbust.

Elba

  • Multifila. Es caracteritza per llargues frondes estretes. No tolera els sòls àcids, la sequera. En absència d’humitat, comença a assecar-se.
  • Orlyak ordinari (Cyate). Distribuïda per tot el món, excepte el desert i l’estepa. Gràcies al seu fort sistema radicular, aquest tipus és capaç de créixer a un ritme ràpid. Arriba a una alçada d’un metre i mig. El nom correspon a la forma de la branca, que s’assembla molt a una ala.
  • Vesiculat (Asplenium). Rocós, adaptat a condicions difícils. La principal diferència són les petites bombolles de les frondes, amb l’ajut de les quals es produeix la reproducció.

Tipus:

  • Portant ceba. Viu als boscos d’Amèrica del Nord. Color verd pàl·lid, fins a un metre d’alçada.
  • Fràgil. Distribuïda als boscos d'Àsia i Europa. Els vayi són plomosos, no superen els 20 cm.
  • Estruç comú. Àrea de distribució: hemisferi nord, boscos humits. Es va guanyar el nom per la forma inusual de les branques, molt semblant a una ploma d’estruç. Creix bé, arriba a una alçada d’un metre i mig.
  • Teleptirs del pantà. Espècie de falguera rastrera coneguda. Belles fulles fines de color groc-verdós. Formen una coberta del sòl original a prop dels cossos d’aigua.

Teleptirs de pantans

Interessant. A la cuina asiàtica, l'àguila i l'estruç són àmpliament utilitzats. A més, s’utilitzen alguns tipus de falgueres en medicina. En aquest cas, no hauríeu d’arriscar-vos i utilitzar mètodes exòtics de la medicina tradicional; hi ha tipus de plantes verinoses que provoquen una reacció al·lèrgica. Per tant, podeu fer més mal que bé al cos.

Espècies casolanes de falgueres

Tipus de saüc per plantar a camp obert

A causa de la vistositat i la modestia en la cura, els representants de les famílies de falgueres s’han popularitzat com a plantes d’interior. Afegiran entusiasme a qualsevol interior. A més, la falguera, com a flor de la casa, millora l’ambient de la casa i purifica l’aire.

Tipus populars de falgueres interiors:

  • Nefrolepis. Arbust compacte sense pretensions, però bonic. Fronda en forma de ploma, de color verd suau. Creix ràpidament, no provoca al·lèrgies. La cura consisteix en regar i regar abundantment regularment, proporcionant una il·luminació difusa, a una temperatura de 18-22 graus.
  • Davallia. La planta original. Mida petita: 15-20 cm, color verd brillant. La principal característica de la falguera és el sistema d’arrels: les arrels creixen sobre l’olla, com si l’embolcassin. Gràcies a una agradable estructura esponjosa i un rar color platejat, les arrels semblen inusuals i atractives. Els requisits de manteniment són mínims: llum brillant, reg regular, sòl lleuger amb sistema de drenatge, temperatura - 20-25 graus.
  • Multivogador. Una flor casolana molt bonica que sovint es troba a la natura. Les peculiaritats de l’espècie són el ric color verd i la superfície brillant de les frondes. Necessita una humitat constant del sòl i una zona de cultiu ombrejada. La temperatura òptima és de 15-25 graus, però pot suportar les gelades.

Multivogador

  • Pelley. Un arbust baix però estès. Les fulles són petites, rodones. La tija és densa, arrugada. La diferència de l’espècie és la seva adaptabilitat a la sequera. Necessita polvorització, llum solar directa i temperatura de 20-25 graus.
  • Pteris. Una varietat de falgueres força popular. Destaca per una forma inusual de branques i una varietat de fulles, més semblants a les potes de llebre. Els colors també són originals: verd, amb una franja blanca al centre. No cal gaire molèstia per marxar. Es desenvolupen bé a 13-23 graus, però no toleren bé els corrents d’aire.
  • Cyrthomium.Inusual per a una forma de falguera de la planta: les fulles són rodones, lleugerament allargades a la punta, amples, molt fines. Creix lentament, però tolera bé l’aire sec. Li agrada l’ombra i la calor fins a 25 graus.

Un grup separat són les falgueres de l’aquari: representants brillants de famílies aquàtiques. Són plantes prou atractives que poden decorar qualsevol aquari i afegir varietat a la vida dels peixos. Les espècies conegudes d’aquest grup són Vindelova tailandesa, tailandesa de fulla estreta, pterigoide, índia, Bolbitis Gedeloti.

Espècie de falguera de jardí

Tipus de col

Interessant!Les falgueres són una prova viva que una planta bella i original es pot desenvolupar sense la formació de flors. La forma variada de les fulles, un motí de colors: del verd pàl·lid al brillant, intercalat amb altres flors, aportarà una mica de gust a qualsevol jardí.

Descripció de tipus decoratius populars: 

  • Dona kochedyzhnik. Destaca amb delicats serrells verds. Creix al voltant d’un metre d’alçada. Li agrada l’ombra i la humitat.
  • Cuc escut masculí. La falguera decorativa més popular. Es caracteritza per frondes brillants de color verd fosc. Creix una mica més d’un metre.
  • Shytitnik krasnosurosovy. Una característica d’aquesta espècie és el color original del jove wai, el color de l’or vell.
  • El multiserial té truges. Tot i que és força gran, les fulles són delicades i delicades, destaquen per la seva absoluta simetria.

Flors semblants a les falgueres

Hi ha moltes plantes que semblen falgueres en forma de fulla:

  • Biophytum. Planta compacta ornamental en forma de palmera;
  • Zamia. Flor compacta amb un tronc dens i fulles ovalades de color verd fosc;
  • Esquinant. Planta d'ampel, molt apreciada per les seves boniques flors, bastant difícil de cuidar;

Esquinant

  • Tsikas. Palma de sagú, sense pretensions en la cura;
  • Encefalialosi en forma de palma;
  • Grevillea. Planta ornamental resistent amb fulles semblants a les falgueres;
  • Hamedorea. Palmera de bambú, li encanta la humitat i la calor.

Espècie de falguera exòtica

A causa del gran nombre i diversitat de falgueres, s'han conegut moltes espècies exòtiques i inusuals d'aquesta cultura:

  • Nippon kochedzhnik, conegut pel color inusual del wai.

Varietats:

  • Pictum: branques de color porpra;
  • Plata cau: color platejat;
  • Falguera vermella - púrpura.
  • Platycerium (trompa de cérvol, trompa plana). Un aspecte molt inusual, els Vayi realment s’assemblen a la forma de les cornes, per això van començar a anomenar-lo així.

Interessant!Gràcies a la forma original i única, als colors acolorits, a la facilitat de cura, les falgueres han guanyat l’amor i el respecte de molts cultivadors de flors. Són capaços d’afegir varietat i embellir qualsevol paisatge.